Connector IEC és el nom comú per a un conjunt de tretze connectors d'alimentació elèctrica (denominats el connector en les especificacions) i tretze panells d'endoll (denominats l'entrada) definits per l'especificació IEC 60320 (anteriorment IEC 320) de la International Electrotechnical Commission ( IEC). Quan s'usa sense altres qualificadors, "connector IEC" en general es refereix específicament als connectors C13 i C14.

En connector o cable IEC amb una base (normalment de plàstic) i unes clavilles per connectar-se a la presa de corrent (endoll), si ajuntem aquestes dues coses aconseguiríem el nomenat SCHUKO que és el global de connector. El schuko no determina el tipus de connector. Aniria determinat per l'especificació de la International Electrotechnical Commission (IEC). Us deixem una petita mostra de Schukos a nivell internacional.

El format BS-1363-1 és el format estàndard britànic d'endoll. Té una carasterística molt significativa en la clavilla superior i en l'existència d'un fusible. El format antic anglès era el BS-546

Dins dels diferents tipus de cables elèctrics podem trobar cables unifilars o multifilars. La diferència rau en el nombre de conductors que componen el cable. Els cables unifilars només contenen un únic cable conductor, mentre que els cables multifilars contenen més d'un. Cal no confondre multifilar (A) o monofilar (B) amb cable monopolar (C), bipolars (D) o multipolar (I). Els cables monopolars només tenen unúnic conductor, els cables bipolars tenen dos conductors, mentre que els cables multipolars tenen més de dos conductors. Val a dir, que un qualsevol cable unipolar, bipolar o multipolar pot ser unifilar o multifilar. En el cas dels cables unifilars parlarem de cables rígids, mentre que els cables multifilars seran flexibles.
A la següent taula es pot veure la diferència entre ells.

Un dels components bàsics en la majoria de circuits elèctrics o instal·lacions elèctriques són els fusibles, el fusible es tracta d'una càpsula (B) que en el seu extrems té uns casquets metàl·lics (C) en la qual es troba un fi filament d'aliatge o de metall (A) que es caracteritza per tenir un punt de fusió baix.
El fusible es col·loca en un punt concret de la instal·lació, i servirà per protegir aquesta instal·lació de posibles danys deguts a una sobrecàrrega elèctrica o sobretensió.
En el seu estat normal els filaments tenen continuïtat en els seus extrems (C, D). Aquesta sobretensió fa que aquest filament s'escalfi i es trenqui (C.1, C.2), deixant de passar energia elèctrica i protegint el circuit minimitzant el risc d'incendi.

Podem trobar tot tipus de fusibles, segons el seu amperatge, disseny etc.
Entre els més comuns podem encontrar:

• Fusible cilíndric material de vidre. Solen ser utilitzats en la majoria d'electrodomèstics, fonts d'alimentació etc.
• Fusibles per a vehicles Blade. Són els fusibles que protegeixen la instal·lació elèctrica del vehicle, solen ser del mateix tipus i disseny en la majoria de vehicles, segons el seu amperatge tenen un color específic.
• Marró = 5 A
• Vermell = 10 A
• Blau = 15 A
• groc= 20 A
• Incolor = 25 A
• Verd = 30 A
• Fusibles per a vehicles mini: És el mateix que l'anterior però d'una mida més reduïda.
• Fusibles per a vehicles Maxi: És el mateix que l'anterior però d'una mida més gran.
• fusibles Migdia
• fusibles Mega
• Fusibles de làmina
• Fusibles d'alta tensió o industrials

El seu símbol és representat com una caixa i una línia que cruza o un línia són una forma sinusoïdal (I).