VDC seria l'abreviatura de Volt Direct Current que traduït seria Volts de corrent directe. La idea d'aquest tipus de corrent és unidireccional cap a la càrrega. El corrent directa normalment és produïda per bateries, termoparells, cèl·lules solars i màquines elèctriques d'un tipus dinamo. El corrent directa pot fluir en conductors com filferros, però també pot fluir a través de semiconductors, aïllants ... A la imatge: 1 - Corrent per pulsacions 2 - Corrent continu (DC) 3 - Corrent altern (AC) 4 - Corrent variable

Es tracta de dos tipus de contactes molt utilitzats en instal·lacions i circuits elèctrics. Distingir la diferència d'aquests dos tipus és molt senzill.

• Un contacte del tipus NO (normalment obert) és aquell que no deixa passar el corrent mentre el mateix o el dispositiu es troben en mode de repòs o d'espera. El contacte més comú de tipus NO és ara els interruptors de casa, que romanen oberts (sense tancarcircuit) fins que no es prem l'interruptor.
• Els contactes tipus NC (normalment tancat) són tot el contrari al contacte NO, aquests deixen passar el corrent mentre estan en espera o en repòs de ser accionats. Un exemple seria la d'un relé tèrmic de protecció d'un motor, el qual roman tancat mentre hi hagi voltatge.

Els sensors de proximitat o de rang s'utilitzen en infinitat d'instal·lacions que requereixin una acció per la distància (D) d'un objecte.
Són utilitzats també en robòtica per controlar el desplaçament segons l'entorn, en instal·lacions motoritzades o domòtica, les aplicacions poden ser moltes i molt diferents.
Existeixen gran varietat de sensors de proximitat, entre ells els més comuns són els interruptors de posició, Sensors capacitius, sensors inductius, sensors fotoelèctrics on es requereix un emissor (E) i un receptor (R), sensors ultrasònics i sensors magnètics.
Cada un d'aquests sensors disposen de la mateixa funció, però cada un d'ells utilitza diferents sistemes per a la detecció, ja sigui per contacte, so, etc.
La seva capacitat de detecció varia segons el tipus de sensor, i poden variar d'mil·límetres a metres. podem ver aquests sensors en sistemes de neteja de sòls automàtics, barreres de seguretat, sensors posteriors d'aparcament per a cotxes, telèfons mòbils, etc.

Els sensors de proximitat inductius són utilitzats per a la detecció de materials ferris, s'utilitzen en gran mesura en empreses que necessiten control de presència o absència de materials ferris en un objecte, recompte o posicionament.
Aquest tipus de sensors de proximitat emeten un senyal magnètica feia l'objecte fèrric, calculen la distància detectant la pèrdua de corrent magnètica que és absorbida per l'objecte.
el sensor consta d'una bobina en el seu interior de ferrita, un sensor de nivell, un oscil·lador i el circuit d'acció, la seva funció és senzilla i similar al sensor capacitatiu, el sensor de proximitat magnètic utilitza una bobina per emetre un senyal electromagnètic feia l'objecte metàl·lic, l'oscil·lador s'encarrega de calcular la capacitat que tingui l'objecte de conservar les seves propietats magnètiques, mitjançant el càlcul de pèrdua d'energia il'amplitud d'oscil·lació calcularà la distància i el disparador generarà el senyal que canvia al sensor d'estat a ON i OFF.
A: Bobina
B: Superfície activa
C: Camp magnètic
D: Led indicador

segon (50Hz). L'tensió generada canvia en forma d'ona sinusoïdal pel que no és constant.

A la imatge:

1. Corrent per pulsacions.
2. Corrent continu (DC).
3. Corrent altern (AC).
4. Corrent variable.