El grau Kelvin (K) és la unitat que s'utilitza per classificar la temperatura de color segons l'escala creada per William Thomsom a partir de graus Celsius. Lord Kelvin basant-se en la taula de William va construir una escala de temperatures al que se li atribueixo el seu nom.
Una explicació més profunda ens introduiria en el món de la física, de manera que en el nostre sector conèixer la relació entre Kelvins i tipus de llum serà suficiente.
Aquest factor de mesurament ens és útil per conèixer d'un simple cop d'ull que to o qualitat de llum té determinada font lumínica, per exemple, si anem a comprar una bombeta o un fluorescent pot ser que ens interessi conèixer els kelvin que proporciona, ja que dependrà de aquest factor si la llum serà groguenca o blanca.
A menor valor kelvin menor serà la temperatura de llum, per exemple una bombeta de 1600K tindrà una temperatura i qualitat de color similar a la llum d'una sortida o posta del sol. Mentre que una bombeta amb 5000K serà més semblant a la llum del dia.
Per entendre millor la relació entre kelvin i temperatura de llum s'adjunta el següent quadre, on d'una manera visual es fa més senzilla l'elecció del tipus de bombeta que millor s'adapti a les nostres necessitats.

A: És equivalent a la temperatura d'una espelma, es tracta d'ona llum groga.

B: S'assembla al color de l'alba, és similar a una bombeta de tungstè.

C: És el to de llum de les antigues bombetes que no eren de led, bombeta de filament.

D: Similar a una llum d'estudi.

E: Similar a la llum de mitja tarda uns 20 °, similar a un fluorescent de llum càlida.

F: Similar a llum de mitja tarda a uns 30 °.

G: Llum del dia, similar a una llumd'un flaix.

H: Llum solar a mig dia.

I: Dia molt assolellat i cel clar.

J: Dia lleugerament ennuvolat.

K: Dia ennuvolat.

L: Ombra àmplia dia fora.

M: Dia molt ennuvolat.

N: Cel blau sense sol.

O: Dia molt clar.

El niló o niló es tracta d'un polímer d'origen artificial que pertany al grup de les poliamides, basats en una composició de diamina i clorur de diàcid.
Segons la quantitat d'àtoms de carboni en les cadenes del amina i del clorur s'indica darrere del nom, per exemple, el més comú el niló 6.6.

El niló al tractar-se d'un material molt elàstic i resistent és ideal per a la indústria tèxtil, majorment utilitzeuo en la fabricació de mitges en els EUA.
La seva aplicació es va anar estenent fins al dia d'avui, en què no només trobem el niló en l'aplicació tèxtil, sinó que les seves aplicacions han variat, podent trobar aquest material en estris, i maquinàries.