Un hertz representa un cicle per cada segon, entenent cicle com la repetició d'un succés. Per exemple, l'hertz s'aplica en física al mesurament de la quantitat de vegades per un segon que es repeteix una ona (ja sigui sonora o electromagnètica) o pot aplicar-se també, entre altres usos, a les ones de mar que arriben a la platja per segon oa les vibracions d'un sòlid. La magnitud que mesura l'hertz es denomina freqüència i és,en aquest sentit, revés del període. Un hertz és la freqüència d'una oscil·lació que pateix una partícula en un període d'un segon.

El sistema global per a les comunicacions mòbils (de l'anglès Global System for Mobile communications, GSM, i originàriament del francès groupe spécial mobile) és un sistema estàndard, lliure de regalies, de telefonia mòbil digital. Un client GSM pot connectar-se a través del seu telèfon amb el seu ordinador i enviar i rebre missatges per correu electrònic, fax, navegar per Internet, accedir amb seguretat a la xarxa informàtica d'unacompanyia (xarxa local/Intranet), així com utilitzar altres funcions digitals de transmissió de dades, incloent el servei de missatges curts (SMS) o missatges de text. Quines diferències hi ha entre GSM i UMTS? El sistema GSM funciona per TDMA, és a dir, es divideix el temps en slots ia cada usuari se li assigna un slot, és a dir, un espai de temps pel qual es pot transmetre les dades. Per tant es comparteix cada canal per un nmer determinat d'usuaris. El sistema UMTS és un sistema (WCDMA) accés múltiple per divisió de codi de banda ampla. En aquest sistema no hi ha slots temporals com en GPRS. Tots els usuaris transmeten alhora pel canal, però els senyals de cada usuari estan codificades amb un codi únic de tal manera, que malgrat que podem pensar que es forma un "senyal indesxifrable" en utilitzar les mateixes freqüències a la vegada, no és así, ja que l'estació base és capaç de descodificar i tornar a separar perfectament cadascuna de les comunicacions rebudes dels diferents usuaris. Això, evidentment, implica un aprofitament molt més alt de la cadena, en no compartir-lo en temps.

És dBm és utilitzat normalment per fibra òptica, xarxes externes de ràdio, microones. Aquesta mesura que també es pot anomenar dBmW és una mesura que està en decibels relativa a un mil·liwatt. La idea principal d'dBm és mesurar factors de potència.

El dBm (de vegades també dBmW o decibel-mil·liwatt) és una unitat de mesura de potència expressada en decibels (dB) relativa a un mil·liwatt (mW). S'utilitza en xarxes de ràdio, microones i fibra òptica com una mesura convenient de la potència absoluta a causa de la seva capacitat per expressar tant valors molt grans com molt petites en forma curta. És diferent de dBW, la qual fa referència a un watt (1.000 mW). Valors típics:

• 21 dBm-> 125 MW-> Màxima sortida de potència per a un telèfon mòbil UMTS/3G (telèfon de potència classe 4).
• 15 dBm-> 32 MW-> Potència típica de de transmissió de WiFi a portàtils.
• 0 dBm-> 1,0 mW = 1000 ?W-> Estàndard Bluetooth classe 3, cobertura de 1 m.
• -10 DBm-> 100 ?W-> Típicament la màxima potenc

ció us mostrem un petit gràfic de comparació entre 3G i 4G en els usos més comuns relacionats amb la informàtica.

VDC seria l'abreviatura de Volt Direct Current que traduït seria Volts de corrent directe. La idea d'aquest tipus de corrent és unidireccional cap a la càrrega. El corrent directa normalment és produïda per bateries, termoparells, cèl·lules solars i màquines elèctriques d'un tipus dinamo. El corrent directa pot fluir en conductors com filferros, però també pot fluir a través de semiconductors, aïllants ... A la imatge: 1 - Corrent per pulsacions 2 - Corrent continu (DC) 3 - Corrent altern (AC) 4 - Corrent variable